Martí

Potser volíeu: marti, Marti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məɾˈti/, occidental /maɾˈti/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí Martinus, derivat de Mārs ‎(«Mart, déu romà»).

Nom propi

Martí

1. Prenom masculí, especialment de sant Martí de Tours (11 de novembre), també sant Martí de Porres (3 de novembre), Martí de Braga o de Dumio (20 de març).
2. Cognom d’origen patronímic

Derivats

• (prenom) Martina
• (cognom) Martinell, Martinenc, Martinoi, Martinoles, Martinyacs
• (compostos) Marticrosa, Martifoll, Martimort

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Martin ^(en)
• Basc: Martin ^(eu), Martie ^(eu)
• Castellà: Martín ^(es)
• Danès: Morten ^(da)
• Francès: Martin ^(fr)
• Italià: Martino ^(it)
• Neerlandès: Merten ^(nl), Martijn ^(nl)
• Portuguès: Martim ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: Mar·tí (2)
• Anagrames: marit, mirat, tiram, traïm, trami, tramí, triam

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Albert Dauzat, Dictionnaire étymologique des noms de famille et prénoms de France, Larousse, 1980, p. 420
• Santoral català
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans
• Noms de la població i Cognoms de la població, Idescat