- Pronúncia(i): /ˈtut/
- Rimes: -ut
- Etimologia: D'origen prerromà [1].
- Etimologia: D'origen onomatopeic [2].
tut m. (plural tuts)
- Habitacle fosc i de dimensions reduïdes.
- Cavitat de dimensions reduïdes.
tut
- So de la trompeta o de la flauta.
tut
- tercera persona singular (er, sie, es) del present d'indicatiu de tun
- Ex.: Er tut es. (traducció: «Ell ho fa.»)
- segona persona plural (ihr) del present d'indicatiu de tun
- Ex.: Ihr tut es. (traducció: «Vosaltres ho feu.»)