Ana

Potser volíeu: ana, anà, àná, āna, Āna, aṇa, āṇā

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.nə/, occidental /ˈa.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Vegeu Anna.

Nom propi

Ana f.

1. forma alternativa de Anna

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Anglès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f. anim.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants

• Anna, Anne, Ann

Miscel·lània

• Anagrames: A.A.N., Aan, naa

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en anglès

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.na/
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f. anim.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Declinació

Nom propi animat en vocal Cas Indefinit Absolutiu Ana Ergatiu Anak Datiu Anari Genitiu Anaren Comitatiu Anarekin Benefactiu Anarentzat Instrumental Anaz Causal Anarengatik Locatius Inessiu Anarengan Ablatiu Anarengandik Al·latiu Anarengana Terminatiu Anarenganaino Al·l. direcional Anarenganantz Gen. locatiu Anarenganako

Variants

• Ane

Vegeu també

• Entrada «Ana» a l’Elhuyar Hiztegia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània

• Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

Eslovè

• Pronúncia: /àːna/
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en eslovè

Finès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en finès

Francès

• Pronúncia: /'a.na/
• Àudio: ^ⓘ
• Etimologia: Del castellà Ana, del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants

• Anna

Miscel·lània

• Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès

Gallec

• Pronúncia: /ˈa.na/
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània

• Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en gallec

Lituà

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del rus А́нна ‎(Anna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants

• Anna

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en lituà

Monégasque

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: De l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Palenquero

• Pronúncia: /ˈa.na/
• Etimologia: Del castellà Ana, del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

   Malia ku Ana ta etulé aí kasa Bitto.

   La Maria i l'Anna estudien a can Víctor.

Polonès

• Pronúncia: /ˈa.na/
• Etimologia: De l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.
2. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Joana.

Variants

• Hanna, Anna, Ania, Andzia, Ańcia
• Joanna

Miscel·lània

• Síl·labes: A·na (2)

Portuguès

• Pronúncia: /ˈɐ̃.nɐ/ (Brasil), /ˈɐ.nɐ/ (Portugal)
• Etimologia: Del galaicoportuguès Ana, del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants

• Anna

Miscel·lània

• Síl·labes: A·na (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en portuguès

Romanès

• Pronúncia: (pendent)
• Àudio: ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f. ‎(genitiu Anei, datiu Anei)

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en romanès

Serbocroat

• Pronúncia: /âna/, /ǎːna/
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ȁna/Ána f. ‎(ciríl·lic А̏на o А́на)

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània

• Síl·labes: A·na (2)

Suec

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: De l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Variants

• Ane, Ann, Anna, Ahne, Anne

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en suec

Taroko

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Vènet

• Pronúncia: /ˈa.na/
• Etimologia: Del llatí Anna, del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l'hebreu antic חַנָּה ‎(Hannah).

Nom propi

Ana f.

1. Prenom femení d’origen hebreu, equivalent al català Anna.

Miscel·lània

• Síl·labes: À·na (2)