macilento

Castellà

Peninsular: septentrional /ma.θiˈlen.to/, meridional \ma.θiˈleŋ.to\

Americà: alt /m(a).siˈlen.to/, baix \ma.siˈleŋ.to\, austral /ma.siˈlen.to/

macilento m. ‎(femení macilenta, plural masculí macilentos, plural femení macilentas)

esgroguissat, pàl·lid, malaltís
«Y teme que ese color macilento, como de cosa enferma, termine por contagiar toda su obra hasta que se borre como si nunca hubiera existido.» (Eva Díaz Pérez, El color de los ángeles, 2017)
I tem que aquest color esgroguissat, com de cosa malalta, acabi per contagiar tota la seva obra fins que s'esborri com si mai hagués existit.

«Segun el Padre Niqueto: cuerpo pequeño, ojos pequeños, y color macilento, fon señales de ingenio.» (Benito Jerónimo Feijóo, Teatro Crítico Universal o Discursos varios en todo género de materias, para desengaño de errores comunes, 1737)
Segons el pare Niqueto: cos petit, ulls menuts i color pàl·lid són senyals d'intel·ligència.
demacrat, macilent, esquifit, secallós
«El Almirante fué hombre bien formado y de estatura más que mediana, la cara larga, los pómulos algo salientes, sin declinar a gordo ni macilento.» (Yakov Svet, Cristóbal Colón, 1996)
L'almirall era un home ben plantat i d'alçada més que mitjana, la cara allargada, els pòmuls una mica sortints, sense ser ni gras ni secallós.

macilentō