Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əˈpi.tə.zi/, occidental /eˈpi.te.zi/
  • Homòfon: epítasi
  • Etimologia: Del grec ἐπίθεσις ‎(epíthesis), format per ἐπί ‎(epí, «en adició») i θέσις ‎(thésis, «afirmació»).

Nom modifica

epítesi f. ‎(plural epítesis)

  1. Addició d'un so no etimològic al final d'un mot.[1]

Notes modifica

Exemples:

  • La -s adverbial de mentre >mentres; corrent >corrents.
  • La -t final de reforç en paraules paroxítones acabades en -i, com àpit (api) o col·legit (col·legi). Aquest tipus d'exemple és molt freqüent en l'àrea del català septentrional de transició.
  • En català oriental té més extensió l'epítesi de darrere -r: cor >cort; or >ort.
  • Al Pallars i a les poblacions veïnes la trobem darrere la e posttònica: ràvet (rave).

Sinònims modifica

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: e·pí·te·si (4)

Vegeu també modifica

  1. Daniel Recasens i Vives, Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX, Institut d'Estudis Catalans, 1996, ISBN 8472833127, p.225