Potser volíeu: io, IO, ,


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈi.o/
  • Rimes: -io
  • Etimologia: Del grec antic Ἰώ ‎(Iṓ).

Nom propiModifica

Io

  1. Personatge de la mitologia grega, nimfa amant de Zeus.
  2. Satèl·lit del planeta Júpiter.

DerivatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: oi (revers), ,

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈiː.oː/
  • Etimologia: Del grec antic Ἰώ ‎(Iṓ).

Nom propiModifica

Īō f. ‎(genitiu Īūs)

  1. (mitologia) Io

DeclinacióModifica

4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu Īō -
Vocatiu Īō -
Acusatiu Īō -
Genitiu Īūs -
Datiu Īō -
Ablatiu Īō -


VariantsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Gaffiot, Félix. «Io». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.