aïre

Potser volíeu: aire, -aire, AIRE

Català

Verb

aïre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aïrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aïrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aïrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aïrar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ï·re (3)
• Anagrames: aeri, àrie, reia