aüc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈuk/, occidental /aˈuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: D'origen onomatopeic, per alguns autors deriva del verb aücar, d'origen llatí també onomatopeic, i per d'altres és el verb que deriva de l'onomatopeia aüc.

Nom

aüc m. ‎(plural aücs)

1. (generalment en plural) Udol dels caçadors.

Variants

• ahuc, huc, uc

Sinònims

• dul (eivissenc)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: howl ^(en), yell ^(en)
• Castellà: alarido ^(es)

Verb

aüc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aücar.

   Forma amb desinència zero baleàrica: [jo] aüco, aüque, aüc o aüqui.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·üc (2)
• Anagrames: cau, cua ^(revers), uca, ucà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot