abancale

Potser volíeu: abancalé

Català

Verb

abancale

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abancalar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abancalar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abancalar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abancalar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ban·ca·le (4)
• Anagrames: abalance, acabalen