abisme

Potser volíeu: abismé

Català

• Pronúncia: oriental /əˈβiz.mə/, occidental /aˈβiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: Del llatí vulgar *abyssimus, segle XIII, superlatiu de abyssus, provinent del grec antic ἄβυσσος ‎(ábussos, «sense fons») format pel prefix ά ‎(á, «sense») i βυθός ‎(buthós, «fons»).
• Anagrames: iambes, sabiem, sabíem

Nom

a·bis·me m. ‎(plural abismes)

1. Fondària immensa.
2. Immensitat intel·lectual o espiritual.
3. L'infern.

Sinònims

• abís
• infern

Traduccions

Fondària immensa

• Alemany: Abgrund ^(de) m.
• Anglès: abyss ^(en)
• Basc: amildegi ^(eu)
• Castellà: abismo ^(es) m.
• Danès: afgrund ^(da) c.
• Esperanto: abismo ^(eo)

• Francès: abîme ^(fr) m.
• Gallec: abismo ^(gl) m.
• Italià: abisso ^(it) m.
• Llatí: gurges ^(la) f., vorago ^(la) f., abyssus ^(la) f.
• Occità: abisme ^(oc) m.
• Romanès: abis ^(ro) n.

Verb

a·bis·me

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abismar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abismar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abismar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abismar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: abisme

Occità

• Pronúncia: /aˈβiz.me/

Nom

abisme m. ‎(plural abismes)

1. abisme