abromara

Potser volíeu: abromarà

Català

Verb

abromara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb abromar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb abromar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bro·ma·ra (4)
• Anagrames: aombrara, aombrarà