Català

modifica
Oriental:  central /ə.βɾu.kəˈɾa/
balear /ə.bɾo.kəˈɾa/, /ə.bɾu.kəˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /a.βɾo.keˈɾa/
valencià /a.bɾo.keˈɾaɾ/, /a.βɾo.keˈɾa/

abroquerar trans., pron. ‎(pronominal abroquerar-se)

  1. Armar amb el broquer.
  2. (nàutica) Estirar les puntes de les vergues cap a popa per la part de barlovent perquè les veles rebin el vent per la part de proa.
  3. (nàutica) Portar cap a sotavent els penons.
  4. (pronominal) Tapar-se amb el broquer per a defensar-se.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: abroquero, abroquera, abroquerem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·bro·que·rar (4)

Vegeu també

modifica
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot