aclare

Potser volíeu: aclaré

Català

Verb

aclare

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aclarar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aclarar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aclarar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aclarar

Variants

• [1] aclaro
• [2] aclari
• [3] aclari
• [4] aclari

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cla·re (3)
• Anagrames: calaré, lacaré, lacera, lacerà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈkla.ɾe/
• Rimes: -aɾe

Verb

aclare

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb aclarar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb aclarar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb aclarar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cla·re (3)
• Anagrames: alacre, calare, calaré, calera, celara, celará, clarea, clareá, lacare, lacaré, lacear, lacera, lacerá, recala, recalá