Francès

modifica
  • Pronúncia: /a.kɔ.kiˈne/
  • Etimologia: Del prefix a- i coquin

acoquiner

  1. acostar, arramblar
    «...au moment où je m’étais bien acoquiné près du feu, pour vous écrire longuement […]» (Honoré de Balzac, Œuvres complètes; Lettre à Madame Zulma Carraud, 1833 ed. Lévy, París, 1876, p. 183)
    ...quan em vaig acostar a la vora del foc, per escriure-us llargament...
  2. aviciar
    Le métier de mendiant acoquine ceux qui l’ont fait une fois.
    L'ofici de mendicant avicia els que l'han practicat una vegada.
  3. lligar-se, vincular-se a un lloc, una persona
    «Le héros de M. Daudet avait eu le bonheur de tomber sur une femme qui remplissait toutes les conditions de l’idéal bourgeois : il s’empresse de s’acoquiner avec elle.» (Paul Lafargue, Le Socialiste, 2 gener del 1886)
    Els herois del senyor Daudet havien tingut la bona sort de topar amb una dona que complia totes les condicions de l'ideal burgès: ell es va proposar lligar-se-la.

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica