agenollares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ʒə.nuˈʎa.ɾəs/
	balear /ə.ʒə.noˈʎa.ɾəs/, /ə.ʒə.nuˈja.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /a.ʒe.noˈʎa.ɾes/, valencià /a.d͡ʒe.noˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

agenollares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de agenollar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb agenollar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ge·no·lla·res (5)
• Anagrama: agenollar-se