alentiguésseu

Català

Verb

alentiguésseu

1. (col·loquial) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb alentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·len·ti·gués·seu (5)
• Anagrama: enaltiguésseu