enaltiguésseu

Català

Verb

enaltiguésseu

1. (col·loquial) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enaltir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·al·ti·gués·seu (5)
• Anagrama: alentiguésseu