alentiguéveu

Català

Verb

alentiguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de alentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·len·ti·gué·veu (5)
• Anagrama: enaltiguéveu