enaltiguéveu

Català

Verb

enaltiguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de enaltir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·al·ti·gué·veu (5)
• Anagrama: alentiguéveu