alentigueres

Català

Verb

alentigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de alentir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb alentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·len·ti·gue·res (5)
• Anagrama: enaltigueres