enaltigueres

Català

Verb

enaltigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enaltir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enaltir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·al·ti·gue·res (5)
• Anagrama: alentigueres