Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /aˈʎo.ke/

alloque

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de allocar.
    Forma valenciana: [jo] m'alloco, m'alloque, m'alloc o m'alloqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb allocar.
    [Que jo] m'alloqui o m'alloque.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb allocar.
    [Que ell/ella/vostè] s'alloqui o s'alloque.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb allocar.
    Alloqui's o alloque's [ell/ella/vostè].