Potser volíeu: alloquí

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈʎɔ.ki/, occidental /aˈʎɔ.ki/
  • Rimes: -ɔki

alloqui

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de allocar-se.
    Forma septentrional: [jo] m'alloco, m'alloque, m'alloc o m'alloqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb allocar-se.
    [Que jo] m'alloqui o m'alloque.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb allocar-se.
    [Que ell/ella/vostè] s'alloqui o s'alloque.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb allocar-se.
    Alloqui's o alloque's [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·llo·qui (3)
  • Anagrama: alquilo