Potser volíeu: altercò


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əɫˈter.ku/, occidental /aɫˈteɾ.ko/

Verb modifica

alterco

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de altercar
    [Jo] alterco, alterque, alterc o alterqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb altercar
    [Que jo] alterco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] alterqui o alterque.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb altercar
    [Que ell/ella/vostè] alterco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] alterqui o alterque.

Miscel·lània modifica


Castellà
modifica

Peninsular: /alˈteɾ.ko/
Americà: alt /alˈteɾ.k(o)/, baix /alˈteɾ.ko/

Verb modifica

alterco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb altercar


Italià
modifica

Verb modifica

alterco

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de altercare