amarríreu

Potser volíeu: amarrireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈri.ɾəw/, occidental /a.maˈri.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

amarríreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amarrir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarrir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·rí·reu (4)
• Anagrames: arrimareu, arrimàreu, arruaríem, marraríeu