Potser volíeu: amoïnarà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): valencià /a.mo.iˈna.ɾa/
  • Rimes: -aɾa

amoïnara

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar.
    [Jo] amoïnés, amoïnàs o amoïnara.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar.
    [Ell/ella/vostè] amoïnés, amoïnàs o amoïnara.