Català

modifica

amonesto

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amonestar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amonestar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amonestar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mo·nes·to (4)
  • Anagrama: otomanes

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /a.moˈnes.to/, meridional /a.moˈneh.to/
Americà: alt /a.moˈnes.t(o)/, baix /a.moˈneh.to/

amonesto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb amonestar