amurara

Potser volíeu: amurarà

Català

Verb

amurara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amurar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amurar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mu·ra·ra (4)
• Anagrames: amarrau, maurara, maurarà