maurara

Potser volíeu: maurarà

Català

Verb

maurara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb maurar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb maurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mau·ra·ra (3)
• Anagrames: amarrau, amurara, amurarà