Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.no.me.neˈɣe.sow/

anomeneguéssou

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] anomenéssiu, anomenésseu, anomenàsseu, anomenàssiu o anomenàreu.