anomenegueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.no.me.neˈɣew/
• Rimes: -ew

Verb

anomenegueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que vosaltres/vós] anomeneu.