anomeneu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nu.məˈnɛw/, occidental /a.no.meˈnew/
• Rimes: -ɛw

Verb

anomeneu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de anomenar.

   [Vosaltres/vós] anomeneu o anomenau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que vosaltres/vós] anomeneu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb anomenar.

   Anomeneu o anomenau [vosaltres/vós].

Sinònims

• anomenegueu, forma col·loquial pel subjuntiu.