arceo

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.kɛ.oː/
Etimologia: Del protoindoeuropeu *ark- («cloure, envoltar»), que també va donar en llatí arca ‎(«cofre») i en grec ἀρκέω ‎(arkéō, «excloure»).

arceō ‎(1a present^?), arcēs ‎(2a present), arcēre ‎(infinitiu), arcuī ‎(perfet), arcitum ‎(supí)

contenir, cloure, retenir
Alvus arcet quod recipit.
L'estómac conté el que en rep.

Videbam audaciam tam immanem adulescentis furentis non posse arceri oti finibus.
Vam veure que aquesta audàcia juvenil no podia restar closa dins els límits d'una vida tranquil·la.
envoltar, aïllar
Finibus hostis arcendus est.
Cal envoltar l'enemic i apartar-lo de les fronteres.
separar, excloure, evitar
Odi profanum vulgus et arceo.
Odio la multitud profana i me'n separo.

Arcere aliquem aditu.
Evitar que algú s'aproximi.