Potser volíeu: aromà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈɾo.mə/, occidental /aˈɾo.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del llatí arōma, segle XIX, del grec antic ἄρωμα ‎(árōma).

aroma m. o f. ‎(plural aromes)

  1. Fragància característica d’una substància.
  2. Olor percebuda de forma agradable.
  • De gènere vacil·lant, és més comú en femení a la literatura. En el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC s’indica femení i en el Diccionari Normatiu valencià de l’AVL s’indica masculí.

Traduccions

modifica

aroma

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aromar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aromar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·ro·ma (3)
  • Anagrama: amaro

Vegeu també

modifica