arranque

Català

Verb

arranque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrancar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrancar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrancar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrancar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ran·que (3)
• Anagrama: queraran

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈraŋ.ke\

Americà: alt \aˈraŋ.k(e)\, baix \aˈraŋ.ke\

• Rimes: -anke

Nom

arranque m. ‎(plural arranques)

1. arrencada

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ran·que (3)
• Síl·labes: a·rran·que (3)

Vegeu també

• arranque. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].