arrocàreu

Potser volíeu: arrocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ruˈka.ɾəw/
	balear /ə.roˈka.ɾəw/, /ə.ruˈka.ɾəw/
Occidental:	/a.roˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

arrocàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arrocar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·cà·reu (4)
• Anagrama: acorruaré