arruar-se
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ə.ruˈar.sə/ balear /ə.ruˈaɾ.sə/, /ə.ru.ərˈsə/ Occidental: /a.ruˈaɾ.se/
Verb
modificaarruar-se pron.
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
simples | compostes | ||||||
infinitiu | arruar-se | haver-se arruat | |||||
gerundi | arruant-se | havent-se arruat | |||||
participi | arruat, arruada, arruats, arruades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'arruo | t'arrues | s'arrua | ens arruem | us arrueu | s'arruen | |
m'arruï | sept | ||||||
imperfet | m'arruava | t'arruaves | s'arruava | ens arruàvem | us arruàveu | s'arruaven | |
passat simple | m'arruí | t'arruares | s'arruà | ens arruàrem | us arruàreu | s'arruaren | |
futur | m'arruaré | t'arruaràs | s'arruarà | ens arruarem | us arruareu | s'arruaran | |
condicional | m'arruaria | t'arruaries | s'arruaria | ens arruaríem | us arruaríeu | s'arruarien | |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'arruï | t'arruïs | s'arruï | ens arruem | us arrueu | s'arruïn | |
imperfet | m'arrués | t'arruessis | s'arrués | ens arruéssim | us arruéssiu | s'arruessin | |
t'arruesses | ens arruéssem | us arruésseu | s'arruessen | ||||
imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | – | arrua't | arruï-se | arruem-nos | arrueu-vos | arruïn-se | |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | m'he | t'has | s'ha | ens hem | us heu | s'han | ... arruat |
ens havem | us haveu | ||||||
passat perifràstic | em vaig | et vas | es va | ens vam | us vau | es van | ... arruar |
et vares | ens vàrem | us vàreu | es varen | ||||
plusquamperfet | m'havia | t'havies | s'havia | ens havíem | us havíeu | s'havien | ... arruat |
passat anterior o perifràstic |
m'haguí | t'hagueres | s'hagué | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ... arruat |
em vaig haver | et vas haver | es va haver | ens vam haver | us vau haver | es van haver | ||
et vares haver | ens vàrem haver | us vàreu haver | es varen haver | ||||
futur perfet | m'hauré | t'hauràs | s'haurà | ens haurem | us haureu | s'hauran | ... arruat |
condicional perfet | m'hauria | t'hauries | s'hauria | ens hauríem | us hauríeu | s'haurien | ... arruat |
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | em vagi | et vagis | es vagi | ens vàgim | us vàgiu | es vagin | ... arruar |
em vaja | et vages | es vaja | ens vàgem | us vàgeu | es vagen | ||
perfet | m'hagi | t'hagis | s'hagi | ens hàgim | us hàgiu | s'hagin | ... arruat |
m'haja | t'hages | s'haja | ens hàgem | us hàgeu | s'hagen | ||
plusquamperfet | m'hagués | t'haguessis | s'hagués | ens haguéssim | us haguéssiu | s'haguessin | ... arruat |
t'haguesses | ens haguéssem | us haguésseu | s'haguessen | ||||
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
em vagi haver | et vagis haver | es vagi haver | ens vàgim haver | us vàgiu haver | es vagin haver | ... arruat |
em vaja haver | et vages haver | es vaja haver | ens vàgem haver | us vàgeu haver | es vagen haver |
Paradigmes de flexió: m'arruo, s'arrua, ens arruem
Traduccions
modificaMiscel·lània
modifica- Anagrama: arruares