rua

Potser volíeu: ruà, rúa

Català

• Pronúncia: oriental /ˈru.ə/, occidental /ˈru.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: Del llatí rūga ‎(«arruga»).
• Anagrama: rau

Nom

ru·a f. ‎(plural rues)

1. Passejada informal de gent disfressada en espera de l'inici del ball, que té lloc el dia de Carnestoltes, tradicionalment un diumenge.
2. (antic) Carrer, camí, carretera, via pública.
3. (antic) forma alternativa de ruga ‎(«arruga»)

Traduccions

Carrer, via pública

• Alemany: Straße ^(de)
• Anglès: street ^(en)
• Castellà: rúa ^(es), calle ^(es), carretera ^(es), camino ^(es) carretero

• Francès: rue ^(fr)
• Llatí: via ^(la), publica via

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot