rua

Potser volíeu: ruà, rúa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.ə/, occidental /ˈru.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: Del llatí rūga ‎(literalment «arruga»), metafòricament en baix llatí «carrer o camí» per resseguir les arrugues del terreny, per metàfora agrària «alineació d’arbres» i després «filera de gent», segle XII. Doblet de ruga.

Nom

rua f. ‎(plural rues)

1. Passejada informal de gent disfressada en espera de l'inici del ball, que té lloc el dia de Carnestoltes, tradicionalment un diumenge.
2. (antic) Carrer, camí, carretera, via pública.
3. (antic) Forma alternativa de ruga ‎(«arruga»).

Relacionats

• corrua

Traduccions

Carrer, via pública

• Alemany: Straße ^(de)
• Anglès: street ^(en)
• Castellà: rúa ^(es), calle ^(es), carretera ^(es), camino ^(es) carretero
• Francès: rue ^(fr)
• Llatí: via ^(la), publica via

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·a (2)
• Anagrames: aür, rau

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

Gallec

• Pronúncia: /ˈru.a/

Nom

rua f. ‎(plural ruas)

1. (reintegracionisme) forma alternativa de rúa

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·a (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre rua