Potser volíeu: caminó, cámino

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /kəˈmi.nu/, occidental /kaˈmi.no/
  • Rimes: -ino

camino

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caminar.
    [Jo] camino, camine, camín o camini.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb caminar.
    [Que jo] camino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] camini o camine.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb caminar.
    [Que ell/ella/vostè] camino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] camini o camine.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ca·mi·no (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acimno)
  • Anagrames: còniam, incoam

Castellà

modifica
Peninsular: /kaˈmi.no/
Americà: alt /k(a)ˈmi.no/, baix /kaˈmi.no/

camino m. ‎(plural caminos)

  1. camí

camino

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb caminar

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre camino
  • Pronúncia(i): /kaˈmiː.noː/

camīnō

  1. datiu singular de camīnus
  2. ablatiu singular de camīnus