Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /kəˈmi.nu/, occidental /kaˈmi.no/
  • Rimes: -ino

VerbModifica

camino

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caminar
    [Jo] camino, camine, camín o camini.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb caminar
    [Que jo] camino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] camini o camine.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb caminar
    [Que ell/ella/vostè] camino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] camini o camine.

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /kaˈmi.no/
Americà: alt /k(a)ˈmi.no/, baix /kaˈmi.no/
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

NomModifica

camino m. ‎(plural caminos)

  1. camí

VerbModifica

camino

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb caminar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ca·mi·no (3)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /kaˈmiː.noː/

NomModifica

camīnō

  1. datiu singular de camīnus
  2. ablatiu singular de camīnus