assevero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.səˈβɛ.ɾu/
Occidental:	nord-occidental /a.seˈβe.ɾo/
	valencià /a.seˈve.ɾo/, /a.seˈβe.ɾo/

• Rimes: -ɛɾo

Verb

assevero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de asseverar.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /as.sɛˈweː.roː/
• Etimologia: De ad i sevērō.

Verb

assevērō ‎(1a present^?), assevērās ‎(2a present), assevērāre ‎(infinitiu), assevērāvī ‎(perfet), assevērātum ‎(supí)

1. asseverar, jo assevero

Variants

• adsevērō