Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əˈtɾɛw.ɾə/, occidental /aˈtɾew.ɾe/
  • Rimes: -ɛwɾe
  • Etimologia: Variant de atraure, del llatí attrahere.

VerbModifica

atreure trans.

  1. Exercir un influx un objecte envers un altre.
    Els imants atreuen el ferro.
  2. Tenir una persona un do natural per agradar altres i fer que desitgin la seva companyia.
  3. Sentir-se molt interessat per alguna cosa.
    L'aprenentatge de l'enginyeria l'atreu fins a oblidar-se de tot.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: atrec, atreu, atraiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

VariantsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·treu·re (3)
  • Anagrama: aterreu

Vegeu tambéModifica