Català
Modifica

VerbModifica

a·treu·re trans.

  1. Exercir un influx un objecte envers un altre.
    Els imants atreuen el ferro.
  2. Tenir una persona un do natural per agradar altres i fer que desitgin la seva companyia.
  3. Sentir-se molt interessat per alguna cosa.
    L'aprenentatge de l'enginyeria l'atreu fins a oblidar-se de tot.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: atrec, atreu, atraiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

VariantsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica