aventurares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βən.tuˈɾa.ɾəs/, balear /ə.vən.tuˈɾa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /a.βen.tuˈɾa.ɾes/
	valencià /a.ven.tuˈɾa.ɾes/, /a.βen.tuˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

aventurares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aventurar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aventurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ven·tu·ra·res (5)
• Anagrames: aventurar-se, restauraven