barranquege

Català

Verb

barranquege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de barranquejar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb barranquejar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb barranquejar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb barranquejar

Variants

• [1] barranquejo, barranquegi
• [2] barranquegi, barranquejo
• [3] barranquegi, barranquejo
• [4] barranquegi