Potser volíeu: beç


Català
Modifica

 
Dos ocells fregant-se els becs
  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɛk/, balear /ˈbəc/, /ˈbɛk/
Occidental: /ˈbek/
  • Rimes: -ɛk (verb)
  • Etimologia: Del llatí beccus, segle XIV.

NomModifica

bec m. ‎(plural becs)

  1. Òrgan de la boca dels ocells formada per beines còrnies.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

bec

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beure
  2. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de becar

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

bec

  1. perforador

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • bec. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].