Potser volíeu: pico-


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpi.ku/, occidental /ˈpi.ko/
  • Rimes: -iko

VerbModifica

pi·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de picar
    [Jo] pico, pique, pic o piqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que jo] pico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] piqui o pique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que ell/ella/vostè] pico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] piqui o pique.


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈpi.ko/
Americà: alt /ˈpi.k(o)/, baix /ˈpi.ko/

NomModifica

pi·co m. ‎(plural picos)

  1. bec
  2. pic (eina, cim)
  3. escaig
  4. (pàdel) aresta

VerbModifica

pi·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb picar

Vegeu tambéModifica

  • pico. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Esperanto
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpi.t͡so/
  • Etimologia: De l'italià pizza.

NomModifica

pico ‎(acusatiu picon, plural picoj, plural acusatiu picojn)

  1. pizza

DerivatsModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpɪ.koː/
  • Etimologia: De pix.

VerbModifica

picō ‎(1a present?), picas ‎(2a present), picare ‎(infinitiu), picavi ‎(perfet), picatum ‎(supí)

  1. picar
    Ex.: Vinum picatum est. — (traducció:«El vi s'ha picat.»)
  2. calafatejar

DescendentsModifica