picos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ˈpi.kos/

Verb

picos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb picar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] piquis o piques.

Miscel·lània

• Anagrames: copis, copsi, copsí, pisco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpi.kos/, meridional /ˈpi.koh/

Americà: alt /ˈpi.k(o)s/, baix /ˈpi.koh/, austral /ˈpi.kos/

• Rimes: -ikos

Nom

picos m. pl.

1. forma plural de pico