blandus
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈblan.dʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *mlad-, variant nassal de *mel- («tendre, tou»).
Adjectiu
modificablandus m., blanda f., blandum n. (comparatiu blandior, superlatiu blandissimus)
- tendre, agradable
- Puer blandissimus pater.
- Nen que desperta molta tendresa al pare.
- persuasiu, atractiu
- Experiemur uter sit blandior.
- Vegem qui és el més persuasiu.
- afalagador, seductor
- An blandiores in publico quam in privato estis?
- Ets tu més afalagador en públic que en la intimitat?
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | blandus | blanda | blandum | blandī | blandae | blanda | |
Vocatiu | blande | blanda | blandum | blandī | blandae | blanda | |
Acusatiu | blandum | blandam | blandum | blandōs | blandās | blanda | |
Genitiu | blandī | blandae | blandī | blandōrum | blandārum | blandōrum | |
Datiu | blandō | blandae | blandō | blandīs | |||
Ablatiu | blandō | blandā | blandō | blandīs |