blando

Català

Verb

blando

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blandar.

Variants

• blande, blandi

Miscel·lània

• Síl·labes: blan·do (2)
• Heterograma de 6 lletres (abdlno)
• Anagrama: bàndol

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈblan.do/, meridional \ˈblaŋ.do\

Americà: alt /ˈblan.do/, baix \ˈblaŋ.do\, austral /ˈblan.do/

• Rimes: -ando

Adjectiu

blando m. ‎(femení blanda, plural masculí blandos, plural femení blandas)

1. tou, bla, moll

Miscel·lània

• Síl·labes: blan·do (2)
• Heterograma de 6 lletres (abdlno)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblan.doː/

Adjectiu

blandō

1. datiu masculí singular de blandus
2. datiu neutre singular de blandus
3. ablatiu masculí singular de blandus
4. ablatiu neutre singular de blandus