Potser volíeu: blandà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɫan.də/, occidental /ˈbɫan.da/
  • Rimes: -anda

blanda

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de blandar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb blandar

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈblan.da/, meridional \ˈblaŋ.da\
Americà: alt /ˈblan.da/, baix \ˈblaŋ.da\, austral /ˈblan.da/

Adjectiu

modifica

blanda f. ‎(plural blandas)

  1. forma femenina de blando
  • Pronúncia(i): /ˈblan.da/, /ˈblan.daː/

Adjectiu

modifica

blanda

  1. nominatiu femení singular de blandus
  2. nominatiu neutre plural de blandus
  3. vocatiu femení singular de blandus
  4. vocatiu neutre plural de blandus
  5. acusatiu neutre plural de blandus

blandā

  1. ablatiu femení singular de blandus

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈblan.do̞/
  • Àudio: Bearn

blanda f. ‎(plural blandas)

  1. (zoologia) salamandra (Salamandra salamandra)

Variants

modifica

Vegeu també

modifica
  • Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Lacerta muralis)
  • Pronúncia: /²ˈblanːda/
  • Etimologia: Del nòrdic antic blanda, reflectit també pel danès blande, el noruec bokmål blande i nynorsk blanda / blande i l'islandès blanda. Del protogermànic *blandaną (com també l'anglès blend, el neerlandès mitjà blanden i l'alt alemany mitjà blenden). En última instància, de l'arrel protoindoeuropea *bʰlendʰ- («barrejar»).

blanda ‎(present blandar, pretèrit blandade, supí blandat, imperatiu blanda)

  1. barrejar, mesclar

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica