Potser volíeu: blandà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɫan.də/, occidental /ˈbɫan.da/
  • Rimes: -anda

VerbModifica

blanda

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de blandar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb blandar


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈblan.da/, meridional \ˈblaŋ.da\
Americà: alt /ˈblan.da/, baix \ˈblaŋ.da\, austral /ˈblan.da/

AdjectiuModifica

blanda f. ‎(plural blandas)

  1. forma femenina de blando


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈblan.da/, /ˈblan.daː/

AdjectiuModifica

blanda

  1. nominatiu femení singular de blandus
  2. nominatiu neutre plural de blandus
  3. vocatiu femení singular de blandus
  4. vocatiu neutre plural de blandus
  5. acusatiu neutre plural de blandus

blandā

  1. ablatiu femení singular de blandus


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈblan.do̞/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

NomModifica

blanda f. ‎(plural blandas)

  1. (zoologia) salamandra (Salamandra salamandra)

VariantsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Lacerta muralis)


Suec
Modifica

  • Pronúncia: /²ˈblanːda/
  • Etimologia: Del nòrdic antic blanda, reflectit també pel danès blande, el noruec bokmål blande i nynorsk blanda / blande i l'islandès blanda. Del protogermànic *blandaną (com també l'anglès blend, el neerlandès mitjà blanden i l'alt alemany mitjà blenden). En última instància, de l'arrel protoindoeuropea *bʰlendʰ- («barrejar»).

VerbModifica

blanda ‎(present blandar, pretèrit blandade, supí blandat, imperatiu blanda)

  1. barrejar, mesclar

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica