Potser volíeu: BONIC

Català

modifica
Oriental:  central /buˈnik/
balear /boˈnik/, /buˈnik/
Occidental:  /boˈnik/
  • Rimes: -ik
  • Etimologia: Incerta, usat en noms de persona ibers i gals, potser del llatí bonus ‎(«bo») amb sufixos cetollatins, segle XVI. Cognat de l’aragonès bonico i del castellà bonico.

Adjectiu

modifica

bonic m. ‎(femení bonica, plural masculí bonics, plural femení boniques)

  1. De bon veure per les seves qualitats.

Antònims

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bo·nic (2)

Vegeu també

modifica